Toda una vida

Ahir em van fer una petició sorprenent: una senyora que conec em va demanar si li podia escriure alguna cosa bonica perquè el seu marit complia setanta anys i volia agrair-li tots aquells anys de felicitat. “tu que saps escriure, m’ajudaries…?”

Mentre em parlava pausadament dels seus quaranta-cinc anys junts, jo no podia evitar anar emocionant-me…Tenia la mirada enamorada, els ulls li brillaven… 

Avui he tingut tot el pensament aturat en aquesta història d’amor i en fer-ho, he anat a parat a una altra parella que vaig conèixer fa un temps, els quals van mostrar l'amor que sentient l'un per l'altre fins el darrer dia, quan la foscor se la va endur. Quin orgull es percebia quan les seves filles explicaven que els seus pares encara es buscaven amb la mirada i es besaven!...

I així pensant i recordant, he arribat a la conclusió que després de la cursa de fons que suposa  una vida per construir, lluitant per l'educació dels fills, salvant les diferències de criteri i superant les desil.lusions que indubtablement van apareixent al llarg dels anys, poder arribar a la maduresa d’una relació amb la seguretat "que sempre serà  ell i no un altre", és un èxit que no té paraules.

Busquem doncs un gest intens i senzill per poder agrair tota una vida d'amor.

Potser una mirada servirà.

Moltes Felicitats!