El dijous vaig anar a sopar amb les antigues companyes de feina. Feia uns mesos que no les veia i retrobar-les em va fer sentir fantàsticament bé.
Assegudes al meu davant, hi havia set dones amb una història damunt les espatlles i un futur incert al seu davant, però encara que no ho sàpiguen, totes elles són unes afortunades.
Fa aproximadament un any i mig, l’empresa, una d’aquelles enormes companyies a les quals se les considera eternes, va decidir vendre una part del seu negoci, un parell de branquetes d’un gran arbre, però per centenars de persones, allò va suposar un trencament després de llargs anys de continuïtat.
Des del dia de l’anunci de la venda, i durant molts mesos, es va produir una lenta agonia per als treballadors: noves informacions emplenaven la zona del cafè pel matí i contradictòries notícies tancaven les converses davant dels ascensors de sortida. En la nostra divisió ens vam fer forts davant la noticia, i durant molt de temps vam dir la nostra, però al final, tots, sense excepció, vam haver d' acceptar que allò tindria una data de caducitat. I va arribar el dia en que, en despertar-nos, ens va tocar fer-nos la mateixa pregunta: i després, què?
Vam gaudir sense adonar-nos de tot aquell temps per reflexionar sobre aquella maleïda pregunta : què faré l'any vinent? I si pogués escollir, què faria? M’he passat la meitat de la meva vida treballant sense aixecar el cap i ara, per força, haig de mirar endavant...
El dijous vaig retrobar-me amb set dones diverses, valentes i importants per mi. Feia temps que no les veia, perquè jo vaig decidir-me abans. Sóc una dona d’acció i vaig fer el que millor sabia: lluitar amb tota l’ànima i cadascun dels músculs del cos. Elles estan encara entre l’espera i la decisió, i no sé cóm convèncer-les que són afortunades, perquè per primer cop, tenen la possibilitat d’escollir cóm voldran viure la propera meitat de les seves vides.
Amb la meva imaginació he inventat una primavera per cadascuna, però de segur que la vida, que és capritxosa, els oferirà una aventura encara més inspiradora.
La Isabel necessita concentrar-se en ella i finalmente decidirà posar-se a estudiar. S'adonarà per fi que té una capacitat de lideratge que desconeix. Quan ho vegi clar, donarà el salt que necessita i triomfarà personalment.
La Montse reprendrà la seva antiga vocació de metge, però tants anys a la multinacional farà que aviat trobi a faltar cremar adrenalina, i acabarà dirigint l' hospital amb empenta i passió.
La Clàudia és una dona amb moltes inquietuds, d’esperit jove i amb una capacitat d’il·lusionar-se innata. Aviat trobarà una companya amb la que s’entendrà molt bé i juntes muntaran un negoci artesanal al barri que farà feliços a petits i grans…
La Betty seguirà amb la seva carrera professional, però s’adonarà de que no necessita seguir demostrant que és capaç de fer-ho tot tan bé i s’ho prendrà amb més calma. Serà una dona centrada i sana que ajudarà a moltes altres a trobar el seu equilibri.
La Roser fa temps que ha descobert el seu camí però ho porta mig en secret, perquè necessita sentir-se del tot segura. Començarà una nova aventura com a naturòpata i els seus futurs clients apreciaran la seva saviesa i entrega.
La Clara aviat trobarà un home que la farà créixer com a persona i com a professional. Serà una guru de les tendències i les millors empreses se la rifaran per obtenir els seus consells. I ella estarà encantadíssima, clar!
L’ Olivia serà a qui li costarà més desfer-se del tipus de vida que tant li ha costat construïr, però un dia s’aixecarà pel matí i ho veurà clar. S’instal·larà prop del mar i començarà a investigar sobre aquells temes que des de sempre li han interessat. Els seus llibres es publicaran en molts idiomes i ella no es cansarà mai de signar-los amb dedicatòria.
Però tot això, elles encara no ho saben. Es el meu petit secret. Només em queda esperar perquè el temps faci de les seves i ens tornem a retrobar. I serà encara més fantàstic que el dijous passat.
