Darrera una gran dona...

Avui és un d’aquells dies en que m’he aixecat nerviosa, intranquil.la, sense causa aparent. De sobte me n’he adonat del perquè i és que avui és el teu compleanys i jo encara no tinc el teu regal.

Ni t’ho imagines que tindràs aquest escrit ni que avui serà el teu dia: ara deus estar esquiant amb tota la familia, aliè al que t’espera: probablement a les muntanyes estarà brillant un sol que aquí avui se'ns ha perdut aigualit de tanta pluja.

Tu encara no ho saps, però aquesta nit tindràs una festa sorpresa per celebrar els quaranta anys.

Els teus amics s’amagaran en silenci darrera les cortines d’un hotel aprop de casa teva i quan arribis del bracet de la teva dona per celebrar el teu aniversari amb espelmes i un xic d’intimitat, de la foscor aniran sortint els caparrons dels uns i dels altres i tu, sorprés i atabalat, no atinaràs a veure’ls a tots…et passaràs la següent mitja hora per reconéixe’ls a tots, per abraçar els que fa més temps que no veus, per agrair-los a tots i cadascún que hagin vingut fins aquí per a compartir aquest moment. Mentres tant, la Lara t’observarà  d’aprop amb la mirada feliç com un follet del bosc que ha finalitzat la seva entremaliadura.

Jo crec que anirà així, però en realitat és com a mi m'agradaria que fos. A més, tot això succeirà aquesta nit i de fet jo no et conec tant com per acertar la teva reacció. Aquest és potser el preu de ser la parella d’una gran dona, acceptar que els demés et vegin com si estiguessis un passet al darrera seu, escollint donar-li tot el protagonisme a ella.

Per això jo avui et vull dedicar aquestes paraules a tu, perquè te les mereixes, per agrair-te que haguem compartir durants tants anys bons moments entre els amics de tota la vida, perquè ens agrada com ets, perquè t’estimem, en definitiva.

Per mi ets el grandullón del grup, un home íntegre i sincer. Ets la torre del bàsquet i l'expert dels molins de vent, un amic que li agrada el bon menjar i aprecia la nostra companyia. Ets de les persones que sempre ens alegrem de veure.

Per mi ets el complement de la Lara, el que la recolza cada cop que no sap qué decidir, (qué deu ser tan sovint!), el que la mima quan necessita sentir-se segura, el que la segueix en els seus projectes, deixant-li escollir el destí de vacances o inclús acceptant el tipus d’activitat que fareu el proper diumenge.

Per mi ets el pare ideal, entregat, atent a cada moviment dels petits que ja no ho són tant, el que després de massa estona fent gresca, els diu que ja prou amb un gest subtil però ferm, que ells reconeixen perfectament.

Per mi ets l’amic de poques paraules però de gran naturalitat, el que sempre hi és, el que no tens cap dubte que si el necessites, allà hi serà.

Però tot això jo mai t’ho he dit, i no per no haver tingut el temps, potser sí l’oportunitat, probablement perquè ser el company d’una gran dona té un preu i és aquest.

Però avui el preu s’ha convertit en un premi o per això allà estarem per donar-te una forta abraçada.

Felicitats Ignasi.